aventura

Potser volíeu: aventurà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.βənˈtu.ɾə/ⓘ, balear /ə.vənˈtu.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /a.βenˈtu.ɾa/
	valencià /a.venˈtu.ɾa/, /a.βenˈtu.ɾa/

• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí adventūra ‎(«allò que ha d’arribar»), segle XIII.

Nom

aventura f. ‎(plural aventures)

1. Una experiència arriscada normalment composta d'esdeveniments inesperats. Una aventura pot constar trobades amb persones, coses o situacions impactants, la realització de metes importants en la vida d'un individu, o un arriscat projecte de negocis.

Sinònims

• odissea, peripècia

Compostos i expressions

1. Esport d'aventura: aquell que comporta una intensa activitat en el medi natural.

Traduccions

Experiència arriscada

• Alemany: Abenteuer ^(de) n.
• Anglès: adventure ^(en)
• Àrab: مُغَامَرَة‎ ^(ar) f.
• Castellà: aventura ^(es) f.
• Eslovac: dobrodružstvo ^(sk) n.
• Eslovè: pustolovščina ^(sl) f.
• Esperanto: aventuro ^(eo)
• Estonià: seiklus ^(et)
• Francès: aventure ^(fr)
• Friülà: venture ^(fur) f.
• Gallec: aventura ^(gl) f.
• Hebreu: הַרְפַּתְקָה ^(he) f.
• Indonesi: petualangan ^(id)
• Irlandès: eachtra ^(ga) f.
• Italià: avventura ^(it)
• Japonès: 冒険 ^(ja)
• Llatí: casus ^(la) m., fortuna ^(la) f., periculum ^(la) n.
• Macedoni: авантура ^(mk) f.
• Neerlandès: avontuur ^(nl) n.
• Polonès: przygoda ^(pl) f.
• Portuguès: aventura ^(pt) f.
• Romanès: aventură ^(ro) f.
• Rus: приключе́ние ^(ru) n. ‎(prikliutxénie)
• Turc: avantür ^(tr)
• Txec: dobrodružství ^(cs) n.
• Ucraïnès: авантю́ра ^(uk) f. ‎(avantiüra)
• Xinès: 冒險 ^(zh) ‎(冒险, màoxiǎn)

Verb

aventura

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de aventurar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb aventurar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ven·tu·ra (4)
• Anagrames: aturaven, aürtaven, enturava, vantareu, vantàreu

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: aventura

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \a.βenˈtu.ɾa\, meridional \a.βeŋˈtu.ɾa\

Americà: alt /a.benˈtu.ɾa/, baix \a.βeŋˈtu.ɾa\, austral \a.βenˈtu.ɾa\

• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí adventūra.

Nom

aventura f. ‎(plural aventuras)

1. aventura

Derivats

• aventurar
• aventurero

Verb

aventura

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb aventurar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb aventura

Variants

• [2]: (voseo) aventurá

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ven·tu·ra (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre aventura