vantà

Potser volíeu: vanta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bənˈta/, balear /vənˈta/
Occidental:	nord-occidental /banˈta/
	valencià /vanˈta/, /banˈta/

• Rimes: -a

Verb

vantà

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de vantar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: van·tà (2)
• Anagrames: avant, vanat