verdader
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ, balear /vəɾ.ðəˈðe/ Occidental: nord-occidental /ber.ðaˈðe/ valencià /veɾ.ðaˈðeɾ/, /beɾ.ðaˈðeɾ/
- Rimes: -e(ɾ)
- Etimologia: Del català antic verdat, del llatí vēritāte(m), segle XIII. Doblet de veritat.
Adjectiu
modificaverdader m. (femení verdadera, plural masculí verdaders, plural femení verdaderes)
- Sinònim de veritable.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: ver·da·der (3)