verine

Potser volíeu: veriné

Català

Verb

verine

1. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb verinar
2. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb verinar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb verinar

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·ri·ne (3)
• Anagrames: enervi, enerví, enveri, enverí, rieven, veneri, venerí