vicari

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /biˈka.ɾi/, balear /viˈka.ɾi/

Occidental: nord-occidental /biˈka.ɾi/, valencià /viˈka.ɾi/, /biˈka.ɾi/

• Rimes: -aɾi
• Etimologia: Del llatí vicarius, segle XIV, doblet de veguer.
• Anagrames: cirvia, círvia, crívia, viciar, vírica

Nom

vi·ca·ri m. ‎(plural vicaris, femení vicària)

1. Assistent d’un superior i substitut en certes circumstàncies.

Traduccions

Traduccions: vicari

• Anglès: vicar ^(en)
• Castellà: vicario ^(es)

• Francès: vicaire ^(fr)
• Italià: vicario ^(it)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Llatí

• Pronúncia: /wɪˈkaː.riː/

Nom

vicārī

1. vocatiu singular de vicārius
2. genitiu singular de vicārius