vindicàrem

Potser volíeu: vindicarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bin.diˈka.ɾəm/, balear /vin.diˈka.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /bin.diˈka.ɾem/
	valencià /vin.diˈka.ɾem/, /bin.diˈka.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

vindicàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de vindicar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb vindicar.

Miscel·lània

• Anagrama: candirívem