vint-i-cinquè

Potser volíeu: vint-i-cinqué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bin.ti.siŋˈkɛ/, balear /vin.ti.siŋˈkə/
Occidental:	/bin.ti.siŋˈke/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Derivat de vint-i-cinc amb el sufix -è.

Numeral

← 24è	25è		26è →
Cardinal: Ordinal: Prefix:		vint-i-cinc vint-i-cinquè pentaicosa-
Viccionari:Llista de nombres en català

vint-i-cinquè m. ‎(femení vint-i-cinquena, plural masculí vint-i-cinquens, plural femení vint-i-cinquenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició vint-i-cinc.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit vint-i-cinc parts iguals.

Notes

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí.

Sinònims

• vint-i-cinqué, en valencià

Traduccions

Traduccions

• Anglès: twenty-fifth ^(en)
• Castellà: vigésimo ^(es) quinto
• Francès: vingt-cinquième ^(fr)
• Gallec: vixésimo ^(gl) quinto
• Italià: venticinquesimo ^(it)
• Occità: vint-e-cinquen ^(oc), vint-e-cincau ^(oc)
• Portuguès: vigésimo-quinto ^(pt)

Nom

vint-i-cinquè m. ‎(plural vint-i-cinquens)

1. Una de les vint-i-cinc parts iguals en què es divideix un tot

   un vint-i-cinquè es representa 1/25

Miscel·lània

• Síl·labes: vint·i·cin·què (4)