vint-i-novè
Potser volíeu: vint-i-nové
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /bin.ti.nuˈβɛ/, balear /vin.ti.nuˈvə/
- Occidental: /bin.ti.noˈβe/
- Rimes: -ɛ
- Etimologia: Derivat de vint-i-nou amb el sufix -è.
NumeralModifica
< 28è | 29è | > 30è | |
---|---|---|---|
Cardinal: Ordinal: Prefix: |
vint-i-nou vint-i-novè nonaicosa- | ||
Viccionari:Llista de nombres en català |
vint-i-novè m. (femení vint-i-novena, plural masculí vint-i-novens, plural femení vint-i-novenes)
- (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició vint-i-nou.
- (partitiu) De les parts d'un tot dividit vint-i-nou parts iguals.
Notes d'úsModifica
- Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
- L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí.
SinònimsModifica
- vint-i-nové, en valencià
TraduccionsModifica
Traduccions
|
|
NomModifica
vint-i-novè m. (plural vint-i-novens)
- Una de les vint-i-nou parts iguals en que es divideix un tot
- un vint-i-novè es representa 1/29
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: vint·i·no·vè (4)