vuitantè

Potser volíeu: vuitanté

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /buj.tənˈtɛ/, balear /vuj.tənˈtə/

Occidental: nord-occidental /buj.tanˈte/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Derivat de vuitanta amb el sufix -è.

Numeral

<  79è	80è		> 81è
Cardinal: Ordinal: Prefix:		vuitanta vuitantè octaconta-
Viccionari:Llista de nombres en català

vuitantè m. ‎(femení vuitantena, plural masculí vuitantens, plural femení vuitantenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició vuitanta.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit vuitanta parts iguals.

Notes d'ús

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí.

Sinònims

• huitanté, en valencià

Traduccions

Traduccions

• Anglès: eightieth ^(en)
• Castellà: octogésimo ^(es)
• Esperanto: okdeka ^(eo)
• Francès: quatre-vingtième ^(fr)

• Gallec: octoxésimo ^(gl)
• Italià: ottantesimo ^(it)
• Occità: ochanten ^(oc), ueitantau ^(oc)
• Portuguès: octogésimo ^(pt)

Nom

vuitantè m. ‎(plural vuitantens)

1. Una de les vuitanta parts iguals en que es divideix un tot

   un vuitantè es representa 1/80

Miscel·lània

• Síl·labes: vui·tan·tè (3)
• Anagrames: tintàveu, tuitaven

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot