xarcolar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʃər.kuˈɫa/
	balear /ʃəɾ.koˈɫa/, /ʃər.kuˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /t͡ʃar.koˈɫa/
	valencià /t͡ʃaɾ.koˈɫaɾ/, /t͡ʃaɾ.koˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: xarcolà
• Etimologia: Del llatí sarcolore.

Verb

xarcolar trans.

1. Birbar, treure l'herba d'entre el blat.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	xarcolar			haver xarcolat
gerundi	xarcolant			havent xarcolat
participi	xarcolat, xarcolada, xarcolats, xarcolades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	xarcolo	xarcoles	xarcola	xarcolem	xarcoleu	xarcolen
	xarcole						val
	xarcol			xarcolam	xarcolau		bal
imperfet	xarcolava	xarcolaves	xarcolava	xarcolàvem	xarcolàveu	xarcolaven
passat simple	xarcolí	xarcolares	xarcolà	xarcolàrem	xarcolàreu	xarcolaren
futur	xarcolaré	xarcolaràs	xarcolarà	xarcolarem	xarcolareu	xarcolaran
condicional	xarcolaria	xarcolaries	xarcolaria	xarcolaríem	xarcolaríeu	xarcolarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	xarcoli	xarcolis	xarcoli	xarcolem	xarcoleu	xarcolin
	xarcole	xarcoles	xarcole			xarcolen	occ, bal
imperfet	xarcolés	xarcolessis	xarcolés	xarcoléssim	xarcoléssiu	xarcolessin
		xarcolesses		xarcoléssem	xarcolésseu	xarcolessen
	xarcolàs	xarcolassis	xarcolàs	xarcolàssim	xarcolàssiu	xarcolassin	bal
		xarcolasses		xarcolàssem	xarcolàsseu	xarcolassen	val, bal (1)
	xarcolara	xarcolares	xarcolara	xarcolàrem	xarcolàreu	xarcolaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	xarcola	xarcoli	xarcolem	xarcoleu	xarcolin
	–				xarcolau		bal
	–		xarcole			xarcolen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... xarcolat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... xarcolar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... xarcolat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... xarcolat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... xarcolat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... xarcolat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... xarcolar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... xarcolat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... xarcolat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... xarcolat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: xarcolo, xarcola, xarcolem

Variants

• eixarcolar

Traduccions

Traduccions

• Castellà: escardar ^(es), escardillar ^(es), sacar ^(es)
• Llatí: sarrio ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: xar·co·lar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.