Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /t͡ʃo.keˈɣe.sen/
  • Rimes: -esen

xoqueguessen

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb xocar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] xoquessin, xoquessen, xocassin, xocassen o xocaren.