zèfir

Potser volíeu: zefir

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈzɛ.fir/
Etimologia: Del llatí zephyrus, del grec antic Ζέφῠρος ‎(Zéphyros), segle XIX.

zèfir m. ‎(plural zèfirs)

(meteorologia) Brisa suau que bufa de ponent.
«Potser que bé no entengues ma llengua carinyosa / mes quant agrunsa y canta lo zèfir a la rosa / enjamay li pregunta si entén los seus llahors.» (Teodor Llorente, Lliris campestres, 1879)
(meteorologia, per extensió) Brisa suau.
(tèxtil) Teixit fi de cotó, fet amb lligat de plana, tintat en madeixa en colors clars, llis, llistat o de quadres.

Brisa de ponent

Alemany: Zephir ^(de) m.
Anglès: zephyr ^(en), zephir ^(en) (rar), zefir ^(en) (rar), westerly ^(en)
Armeni: զեփյուռ ^(hy) ‎(zepiur)
Basc: zefiro ^(eu)
Castellà: céfiro ^(es) m.
Esperanto: zefiro ^(eo)
Francès: zéphyr ^(fr) m., zéphir ^(fr) m. (rar), zéphire ^(fr) m. (rar), zef ^(fr) (abreujament), zèf ^(fr) (abreujament), zeph ^(fr) (abreujament)
Gallec: céfiro ^(gl) m., zéfiro ^(gl) m. (reintegracionista)
Georgià: ზეფირი ^(ka) ‎(zèpiri)
Grec antic: Ζέφῠρος ^(grc) m. ‎(Zéphyros)
Hebreu: צפריר‎ ^(he) m.
Hongarès: zefír ^(hu)
Ido: zefiro ^(io)
Italià: zeffiro ^(it) m., zefiro ^(it) (rar)
Kazakh: самал ^(kk) ‎(samal)
Llatí: zephyrus ^(la) m.
Occità: zefir ^(oc) m.
Polonès: zefir ^(pl) m.
Portuguès: zéfiro ^(pt) m.
Rus: зефи́р ^(ru) m. ‎(zefir)
Serbocroat: зефир ^(sh) m. (ciríl·lic)
Txec: zefýr ^(cs) m.