Potser volíeu: Brisa, brisà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbɾi.zə/, occidental /ˈbɾi.za/
  • Rimes: -iza
  • Etimologia: D'origen incert [1].
  • Etimologia: Del llatí brisa, probablement del llatí cèltic brisare ‎(«aixafar»), segle XV [2].
  • Anagrames: bisar, Ribas, sabir

NomModifica

bri·sa f. ‎(plural brises)

  1. Tipus de vent suau que es produeix al litoral a causa dels diferencials de temperatura, normalment al matí i a l'horabaixa.

TraduccionsModifica

NomModifica

bri·sa f. ‎(plural brises)

  1. Residu produït després de trepitjar o premsar el raïm.

TraduccionsModifica

VerbModifica

bri·sa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brisar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brisar

Vegeu tambéModifica