zapeig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /zəˈpɛt͡ʃ/
	balear /zəˈpət͡ʃ/, /zəˈpɛt͡ʃ/
Occidental:	/zaˈpet͡ʃ/

• Rimes: -ɛtʃ
• Etimologia: De zapejar i la desinència Ø, calc del castellà zapeo, segle XXI.

Nom

zapeig m. ‎(plural zapeigs o zapejos)

1. (castellanisme) Acte o efecte de zapejar, zàping.

   «Si fas al vespre un zapeig per les teles de "rancio abolengo", totes maldient de Catalunya. És que no tenen més temes? Resposta: NO!! Que s'escapa la vaca!» (Carles Pintado (@pintytweet), Tuit, maig 2013)

   «Devien ser quarts de deu. Acabava de sopar i vaig seure a fer un zapeig rutinari abans d'enfilar el passadís en direcció al llit, quan vaig ensopegar a Tele 5 amb un descomunal castell de focs que explotava sobre la Ciutat de les Arts de València.» (Antoni Bassas, Pa i circ a la ciutat de València, El Periódico (en català), gen. 2007)

   «Fet i fet, un llibre, encara que estiga basat en la realitat, no és la realitat, i personalment, ara sé més coses i puc valorar més la realitat que m'envolta gràcies a aquests programes documentaris. Simplement cal dedicar-hi uns minuts en un zapeig o fer-se una agenda: gens de denigrant.» (dospoals, Actituds vitals, dos poals de sabó, gen. 2013)

   «—No m’agrada que posis tot l’oli de la llauna de tonyina a l’entrepà. —Ell, venjant-se dels retrets, li va interrompre el zapeig. —Un altre dia te'l fas tu, nen —li va retreure ella, sense apartar els ulls dels dos concursants que omplien la pantalla.» (Jordi de Manuel, La barrera, 2019)

Traduccions

Traduccions

• Castellà: zapeo ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: za·peig (2)
• Heterograma de 6 lletres (aegipz)