Potser volíeu: integre, integré


Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈin.tə.ɣɾə/, occidental /ˈin.te.ɣɾe/
  • Etimologia: Del llatí intēger, segle XVII, format pel prefix in- ‎(«negació») i l'arrel del verb tangere ‎(«tocar»), és a dir, «que no s'ha tocat». Doblet del patrimonial enter.

Adjectiu modifica

íntegre inv. ‎(plural íntegres)

  1. Que està complet, que no ha perdut cap de les seves parts.
  2. Dit de la persona que actua conseqüentment als seus principis morals, sense deixar-se corrompre per altres motivacions.

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: ín·te·gre (3)
  • Anagrama: regiten

Vegeu també modifica