Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈu.nik/
  • Etimologia: Del llatí unicus, segle XV.

Adjectiu

modifica

únic m. (femení única, plural masculí únics, plural femení úniques)

  1. Que no hi ha altre com ell.
    "Aquest és un model únic, fabricat expressament per a l'emir."
  2. En quantitat equivalent a un.
    "L'obra es representarà en una única sessió."

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ú·nic (2)
  • Anagrames: cuin, Cuní

Vegeu també

modifica