unicus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈuː.nɪ.kʊs/
• Etimologia: Derivat de ūnus.

Adjectiu

ūnicus m., ūnica f., ūnicum n.

1. únic

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	ūnicus	ūnica	ūnicum		ūnicī	ūnicae	ūnica
Vocatiu	ūnice	ūnica	ūnicum		ūnicī	ūnicae	ūnica
Acusatiu	ūnicum	ūnicam	ūnicum		ūnicōs	ūnicās	ūnica
Genitiu	ūnicī	ūnicae	ūnicī		ūnicōrum	ūnicārum	ūnicōrum
Datiu	ūnicō	ūnicae	ūnicō		ūnicīs
Ablatiu	ūnicō	ūnicā	ūnicō		ūnicīs