Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /ˈuː.nʊs/
  • Etimologia: Del protoidoeuropeu oynos ‎(«únic»).

NumeralModifica

ūnus m. ‎(femení ūna, neutre ūnum)

  1. (cardinal) un, símbol I

DeclinacióModifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um, amb genitiu i datiu irregulars.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu ūnus ūna ūnum ūnī ūnae ūna
Vocatiu ūne ūna ūnum ūnī ūnae ūna
Acusatiu ūnum ūnam ūnum ūnōs ūnās ūna
Genitiu ūnīus ūnōrum ūnārum ūnōrum
Datiu ūnī ūnīs
Ablatiu ūnō ūnā ūnō ūnīs


DerivatsModifica

ArticleModifica

unus

  1. (llatí medieval) un