una

Potser volíeu: Una, uña

Català

• Pronúncia: oriental /ˈu.nə/, occidental /ˈu.na/
• Rimes: -una
• Anagrames: nau, nua, nuà

Article

una f.

1. forma femenina de un ‎(«article indefinit, femení i singular»)

   Hi ha una gata pel barri que de nit miula molt fort.

Numeral

u·na

1. forma femenina de un ‎(«cardinal»)

Nom

u·na f. ‎(plural invariable)

1. (amb l'article la) Primera hora.

   L'autobús surt a la una en punt.

Notes

• Com a expressió d'hora no s'apostrofa: a la una, indica l'hora
• Apostrofat, a l'una, és una locució adverbial.

Castellà

• Pronúncia: /ˈu.na/
• Etimologia: Del llatí unus.

Article

una f.

1. una

   una silla, una mesa ― una cadira, una taula

Numeral

u·na

1. forma femenina de uno

Italià

• Pronúncia: /ˈuː.na/
• Etimologia: Del llatí unus.

Article

una f.

1. una

Variants

• un', davant de vocal

Llatí

• Pronúncia: /ˈuː.naː/, /ˈuː.na/

Adjectiu

ūnā

1. ablatiu femení singular de ūnus

ūna

1. nominatiu femení singular de ūnus
2. nominatiu neutre plural de ūnus
3. vocatiu femení singular de ūnus
4. vocatiu neutre plural de ūnus
5. acusatiu neutre plural de ūnus

Occità

• Pronúncia: /ˈy.no̞/

Article

una

1. forma femenina de un

Variants

• ua (gascó)

Pronom

1. forma femenina de un

Variants

• ua (gascó)

Sicilià

Article

una m.

1. forma alternativa de na