ὀρέγω

Grec antic

• Pronúncia: /o.ré.ɡɔː/ (s.V aC), /oˈre.ɣo/ (s.IV dC)
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *reĝ-1 ‎(«ser just, tenir dret a, pertocar»).

Verb

ὀρέγω ‎(orégō)

1. atansar, abastar
2. donar, oferir
3. desitjar

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.854-857