Català

modifica
  • Etimologia: D’origen preromà *-arr o -arro.[1]

-ard ‎(femení -arda)

  1. Augmentatiu amb matís pejoratiu.

Derivats

modifica
  • És un sufix fòssil poc productiu.
  • Molts mots que presenten aquest sufix són d’origen francès.

Vegeu també

modifica
  1. Bruguera, Jordi. «Sufixos fòssils del català». A: Miscel·lània Giuseppe Tavani. L'Abadia de Montserrat, 2001.

Francès

modifica
  • Etimologia: Del fràncic -ard («dur, fort»), atestat en prenoms, ex. Bernard, Gerard, Richard.

-ard

  1. Emprat per donar un to pejoratiu.
    bavard
  2. Emprat en termes de l'entorn camperol, rústic.
    plumard
  3. Relatiu a una activitat, un objecte, una època, un lloc, una causa, com a extensió del significat.
    charognard (activitat:charogne), riflard (objecte:rifler), quarante-huitard (època:republicans de la revolució del 1848), campagnard (lloc:campagne), dreyfusard (causa:de Alfred Dreyfus).
  4. Noms d'animal, generalment afegit a una arrel que representa l'onomatopeia del crit que fa.
    canard, de la mateixa arrel que cancaner