Potser volíeu: en, en-


Català
Modifica

  • Etimologia: [1] Del llatí -ant per tancament de la vocal travada, desinència de la primera conjugació (cantōcantant), segle XI.
  • Etimologia: [2] Del llatí vulgar *-ent, de -iunt, desinència de la quarta conjugació (dormiōdormiunt > *dorment).

DesinènciaModifica

-en ‎(verbal)

  1. Forma conjugada en tercera persona del plural del present d’indicatiu dels verbs regulars en -ar.
    Exemple: cantar → ells canten.

DesinènciaModifica

-en ‎(verbal)

  1. Forma conjugada en tercera persona del plural del present d’indicatiu dels verbs regulars en -ir.
    Exemples: dormir → ells dormen, sentir → ells senten.


Basc
Modifica

SufixModifica

-en

  1. Desinència del genitiu possessiu plural.
    Etxeen teilatua - la teulada de les cases.
  2. Desinència de l’inessiu de noms propis locatius.
    Patxi Parisen jaio zen 1969an. - Francesc va néixer a Paris el 1969.


Ibèric
Modifica

SufixModifica

-en ‎(  )

  1. Aplicat a un nom de persona, indicació de genitiu.
    biniusen - de Binius

RelacionatsModifica

NotesModifica

A vegades apareix seguit del sufix -ḿi ‎(  ) amb l’amalgama -enḿi.

Vegeu tambéModifica