Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əˈβɛɫ/, occidental /aˈβɛɫ/
  • Rimes: -ɛl
  • Etimologia: Del llatí Abēl, del grec antic Ἅβελ ‎(Hábel), de l'hebreu antic הֶבֶל ‎(hével, literalment «alè»).

Nom propiModifica

Abel m.

  1. (bíblic) Segon fill d’Adam i Eva conegut perquè el va matar el seu germà Caín.
  2. Prenom masculí d’origen hebreu
  3. Cognom

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: A·bel (2)
  • Anagrames: bela, belà

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Etimologia: Del llatí Abel.

Nom propiModifica

Abel

  1. Prenom masculí, equivalent al català Abel.

Vegeu tambéModifica


Basc
Modifica

Nom propiModifica

Abel anim.

  1. Prenom masculí, equivalent al català Abel.

DeclinacióModifica



Francès
Modifica

  • Etimologia: Del llatí Abel.

Nom propiModifica

Abel m.

  1. Prenom masculí, equivalent al català Abel.

Vegeu tambéModifica

  • Article corresponent a la   Viquipèdia en francès
  • G. Beleze, Dictionnaire des noms de baptême, Hachette, Paris, 1863, p. 2


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈa.beːɫ/
  • Etimologia: De l’hebreu antic הבל.

Nom propiModifica

Abēl m.

  1. (bíblic) Abel

VariantsModifica

RelacionatsModifica

DescendentsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Gaffiot, Félix. «Abel». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 5.
  • Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «Abel». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.