Potser volíeu: Cain, Caïn


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /kəˈin/, occidental /kaˈin/
  • Rimes: -in
  • Etimologia: Nom bíblic, del llatí Cain provinent de l'hebreu קַיִן ‎(qayin, «artesà»).

Nom propiModifica

Caín m.

  1. Primer fill d'Adam i Eva, que va matar el seu germà Abel, descrit en el Gènesi.

VariantsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: Ca·ín (2)
  • Anagrames: caní, cian

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /kaˈin/, meridional \kaˈiŋ\
Americà: alt /k(a)ˈin/, baix \kaˈiŋ\, austral /kaˈin/

Nom PropiModifica

Caín m.

  1. Caín

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: Ca·ín (2)