Agenor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈʒɛ.nur/
	balear /əˈʒə.noɾ/, /əˈʒɛ.nur/
Occidental:	nord-occidental /aˈʒe.nor/, valencià /aˈd͡ʒe.noɾ/

• Etimologia: Del llatí Agenor, del grec antic Ἀγήνωρ ‎(Agḗnōr).

Nom propi

Agenor m.

1. (mitologia grega) Rei de Fenícia, fill de Posidó i pare de Cadmos.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Agenor ^(en)
• Francès: Agénor ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: A·ge·nor (3)
• Heterograma de 6 lletres (aegnor)
• Anagrames: arengo, graneo, onagre, orenga, rònega

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈɡeː.noːr/
• Etimologia: Del grec antic Ἀγήνωρ ‎(Agḗnōr).

Nom propi

Agēnōr m. ‎(genitiu Agēnoris)

1. (mitologia grega) Agenor

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Agēnōr	-
Vocatiu	Agēnōr	-
Acusatiu	Agēnorem	-
Genitiu	Agēnoris	-
Datiu	Agēnorī	-
Ablatiu	Agēnore	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Agenor». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.