Potser volíeu: dido, didó

Català

modifica
Oriental:  central /ˈdi.ðu/
balear /ˈdi.ðo/, /ˈdi.ðu/
Occidental:  /ˈdi.ðo/

Nom propi

modifica

Dido f.

  1. (mitologia grega) Princesa de Tir, germana de Pigmalió, fundadora llegendària i primera reina de Cartago.

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: Di·do (2)

Vegeu també

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈdiː.doː/
  • Etimologia: Del grec antic Δῑδώ ‎(Dīdṓ).

Nom propi

modifica

Dīdō f. ‎(genitiu Dīdūs o Dīdōnis)

  1. (mitologia grega) Dido

Declinació

modifica
4a declinació -us, -ūs
Cas Singular Plural
Nominatiu Dīdō -
Vocatiu Dīdō -
Acusatiu Dīdō -
Genitiu Dīdūs -
Datiu Dīdō -
Ablatiu Dīdō -


3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu Dīdō -
Vocatiu Dīdō -
Acusatiu Dīdōnem -
Genitiu Dīdōnis -
Datiu Dīdōnī -
Ablatiu Dīdōne -


Sinònims

modifica

Vegeu també

modifica
  • Gaffiot, Félix. «Dido». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.