Dido

Potser volíeu: dido, didó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈdi.ðu/, balear /ˈdi.ðo/, /ˈdi.ðu/

Occidental: /ˈdi.ðo/

• Rimes: -ido
• Etimologia: Del llatí Dīdō.

Nom propi

Dido f.

1. (mitologia grega) Princesa de Tir, germana de Pigmalió, fundadora llegendària i primera reina de Cartago.

Sinònims

• Elisa (nom tiri)

Traduccions

Prenom

• Anglès: Dido ^(en)
• Francès: Didon ^(fr)

• Italià: Didone ^(it)
• Llatí: Dīdō ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: Di·do (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, GEC

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdiː.doː/
• Etimologia: Del grec antic Δῑδώ ‎(Dīdṓ).

Nom propi

Dīdō f. ‎(genitiu Dīdūs o Dīdōnis)

1. (mitologia grega) Dido

Declinació

4a declinació -us, -ūs

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Dīdō	-
Vocatiu	Dīdō	-
Acusatiu	Dīdō	-
Genitiu	Dīdūs	-
Datiu	Dīdō	-
Ablatiu	Dīdō	-

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Dīdō	-
Vocatiu	Dīdō	-
Acusatiu	Dīdōnem	-
Genitiu	Dīdōnis	-
Datiu	Dīdōnī	-
Ablatiu	Dīdōne	-

Sinònims

• Elīsa, Elīssa

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Dido». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.