orat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈɾat/
	balear /oˈɾat/, /uˈɾat/
Occidental:	/oˈɾat/

• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí vulgar *aurātu ‎(«esventat, tocat per l’oratge»), segle XIV, de aura ‎(«brisa»).

Adjectiu

orat m. ‎(femení orada, plural masculí orats, plural femení orades)

1. boig (que ha perdut la raó)

Nom

orat m. ‎(plural orats, femení orada)

1. boig

Descendents

• Castellà: orate

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC