Català
modifica

Oriental:  central /ə.βɫəˈtiw/, balear /əb.bɫəˈtiw/
Occidental:  /a.bɫaˈtiw/
  • Rimes: -iw
  • Etimologia: Del llatí ablativus format per la preposició ab- ‎(«des de»), ferō ‎(«portar») i el sufix -ivus ‎(«qualitat de»).

Nom modifica

ablatiu m. ‎(plural ablatius)

  1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan expressa procedència de lloc o de temps.
    L. Catilina nobili genere natus est.
    En llatí: L. Catilina va néixer en una família noble (nobili genere són les formes ablatives de nobilis i genus respectivament.)
    Bilbotik etorri naiz.
    En basc: Vinc de Bilbao.
  2. També és la forma que adopta una paraula que fa la funció de complement instrumental.
    Gladiator gladio pugnat.
    En llatí: El gladiador lluita amb l'espasa.
  3. Expressant complement circumstancial de companyia.
    Pax vobiscum.
    En llatí: La pau sigui amb vosaltres.
  4. Expressant complement circumstancial de manera.
    Ea amicitiam cum diligentia colit.
    En llatí: Ella manté l'amistat amb cura.
  5. Expressant complement circumstancial de quantitat.
    Sol multis partibus maior est terra.
    En llatí: El sol és moltes vegades major que la Terra.

Traduccions modifica

Adjectiu modifica

ablatiu m. ‎(femení ablativa, plural masculí ablatius, plural femení ablatives)

  1. Cas gramatical de l'ablatiu.

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: a·bla·tiu (3)
  • Anagrama: abaltiu

Vegeu també modifica