intrigue

Català

Verb

intrigue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de intrigar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb intrigar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb intrigar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb intrigar

Miscel·lània

• Anagrames: entrigui, entriguí

Anglès

• Pronúncia: /ˈɪntɹiːɡ/

Nom

intrigue ‎(plural intrigues)

1. intriga

Verb

intrigue ‎(3a persona singular present intrigues, gerundi intriguing, passat i participi intrigued)

1. intrigar