orbite

Català

Verb

orbite

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orbitar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb orbitar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb orbitar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb orbitar

Variants

• [1] orbito, orbiti, orbit
• [2] orbiti
• [3] orbiti
• [4] orbiti

Miscel·lània

• Anagrames: botiré, reboti, rebotí