Català
modifica

Oriental:  /di.kəˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /di.keˈɫa/
valencià /di.keˈɫaɾ/, /di.keˈɫa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del caló diquelar ‎(dikəlá), del romaní dikhel ‎(«mirar, vigilar»), del sànscrit *देक्षति ‎(dekṣati). Cognat de l’hindi देखना ‎(dekhnā).

Verb modifica

diquelar trans.

  1. (argot) mirar, albirar

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: diquelo, diquela, diquelem

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: di·que·lar (3)
  • Heterograma de 8 lletres (adeilqru)

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DCVB


Caló català
modifica

  • Pronúncia: /di.kəˈla/
  • Etimologia: Del romaní dikhel ‎(«mirar, vigilar»), del sànscrit *देक्षति ‎(dekṣati).

Verb modifica

diquelar ‎(dikəlá)

  1. veure, mirar
    «De la mutzí d'un aranyí van nyisquerbà un dicaló; un busnó en diquelava panant: —Quin sambambanó!» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuïc, 1908)
    De la pell d’un gat en van treure un mocador; un paio s’ho mirava dient: —Quina cosa més bonica!

Conjugació modifica

man tuquis ell/ella nosaltros vosaltros ellos/elles
present d’ind. diquela (dikélə)
imperfet d’ind. diquelava (dikəlábə) diquelava (dikəlábə)
imperfet de subj. diquelés (dikəlés) diquelés (dikəlés)

Vegeu també modifica


Caló espanyol
modifica

  • Etimologia: Del romaní dikhel ‎(«mirar, vigilar»), del sànscrit *देक्षति ‎(dekṣati).

Verb modifica

diquelar ‎(dikelár)

  1. veure

Sinònims modifica


Castellà
modifica

Peninsular: /di.keˈlaɾ/
Americà: alt /di.k(e)ˈlaɾ/, baix /di.keˈlaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del caló diquelar, del romaní dikhel ‎(«mirar, vigilar»), del sànscrit *देक्षति ‎(dekṣati).

Verb modifica

diquelar trans. ‎(present diquelo, passat diquelé, futur diquelaré)

  1. (argot) comprendre, copsar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: di·que·lar (3)
  • Heterograma de 8 lletres (adeilqru)

Vegeu també modifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre diquelar