enrocàreu

Potser volíeu: enrocareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.ruˈka.ɾəw/
	balear /ən.roˈka.ɾəw/, /ən.ruˈka.ɾəw/
Occidental:	/en.roˈka.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

enrocàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de enrocar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrocar

Variants

• [2] enroquéssiu, enroquésseu, enrocàssiu, enrocàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·cà·reu (4)