casc

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkask/
Rimes: -ask
Etimologia: Del castellà casco, segle XVII.

Nom

casc m. ‎(plural cascs o cascos)

Peça dura que cobreix el cap com a defensa en certes activitats: bombers, motoristes, policia, esportistes.
elm
eixugador de cabells
pota, peülla
ampolla, pot
barril
(plural) auriculars

Traduccions

Peça de defensa del cap

Afrikaans: helm ^(af)
Alemany: Helm ^(de) m.
Anglès: helmet ^(en)
Àrab: خُوذَة‎ ^(ar) f.
Armeni: սաղավարտ ^(hy) ‎(sakhavart)
Belarús: шало́м ^(be) m. ‎(xalom), ка́ска ^(be) f. ‎(kaska)
Búlgar: шлем ^(bg) m. ‎(xlem), ка́ска ^(bg) f. ‎(kaska)
Castellà: casco ^(es) m.
Coreà: 헬멧 ^(ko) ‎(helmet)
Danès: hjelm ^(da) c.
Eslovac: helma ^(sk) f., prilba ^(sk) f.
Eslovè: čelada ^(sl) f.
Esperanto: kasko ^(eo)
Estonià: kiiver ^(et)
Finès: kypärä ^(fi)
Francès: casque ^(fr)
Friülà: scuf ^(fur) m.
Gallec: casco ^(gl) m.
Gal·lès: helm ^(cy) f.
Georgià: ჩაფხუტი ^(ka) ‎(txàpkhuti)
Grec: κράνος ^(el) n. ‎(kranos)
Grec antic: κράνος ^(grc) n. ‎(krános), κόρυς ^(grc) f. ‎(kórys)
Hebreu: קַסְדָּה ^(he) f.
Hongarès: sisak ^(hu)
Indonesi: helm ^(id)
Irlandès: ceannbheart ^(ga)
Islandès: hjálmur ^(is) m.
Italià: casco ^(it) m., elmetto ^(it) m.
Japonès: 兜 ^(ja)
Kazakh: дулыға ^(kk) ‎(dwlığa/duliga)
Letó: ķivere ^(lv) f.
Llatí: cassis ^(la) f., galea ^(la) f.
Maltès: elmu ^(mt) m.
Neerlandès: helm ^(nl) m.
Noruec: hjelm ^(no) m.
Polonès: hełm ^(pl) m., kask ^(pl) m.
Portuguès: capacete ^(pt) m., elmo ^(pt) m.
Romanès: cască ^(ro) f., coif ^(ro) n.
Rus: шлем ^(ru) m. ‎(xlem), ка́ска ^(ru) f. ‎(kaska)
Serbocroat: шлем ^(sh), šlem ^(sh) m., кацига ^(sh), kaciga ^(sh) f.
Suahili: helmeti ^(sw)
Suec: hjälm ^(sv) c.
Txec: helma ^(cs) f., helmice ^(cs) f., přilba ^(cs) f.
Vietnamita: mũ bảo hiểm ^(vi)
Xinès: 鋼盔 ^(zh) ‎(钢盔, gāngkuī)

Verb

casc

Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cascar.
Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] casco, casque, casc o casqui.

Miscel·lània

Síl·labes: 1

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC