Potser volíeu: mero-

Català

modifica
Oriental:  central /ˈme.ɾu/
balear /ˈme.ɾo/, /ˈme.ɾu/
Occidental:  /ˈme.ɾo/
  • Rimes: -eɾo
  • Etimologia: Del castellà mero, segle XIX.

mero m. ‎(plural meros)

  1. (peixos) corball de roca
  2. (peixos) anfós

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC
  • mero. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈme.ɾo/
  • Rimes: -eɾo
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí merus.
  • Etimologia: Nom: del llatí *merus, de merulus, de merula ‎(«peix de roca»).

Adjectiu

modifica

mero m. ‎(femení mera, plural masculí meros, plural femení meras)

  1. mer

Derivats

modifica

mero m. ‎(plural meros)

  1. (peixos) anfós
  2. (peixos) anfós bord
  3. (peixos) trotllo
  4. (peixos) dot

mero

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb merar

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mero