• Pronúncia(i): /mɛrks/
  • Etimologia: Del protoitàlic merk o potser de l'etrusc.

merx f. ‎(genitiu mercis)

  1. mercaderia
    «Invendibili merce oportet ultro emptorem adducere: Proba merx facile emptorem reperit.» (Plaute, Poenulus, 1, 2, 128)
    (afegiu la traducció en català)
  2. béns, coses
    «O mercis malae!» (Plaute, Truculentus 2, 4, 58)
    (afegiu la traducció en català)

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu merx mercēs
Vocatiu merx mercēs
Acusatiu mercem mercēs
Genitiu mercis mercium
Datiu mercī mercibus
Ablatiu merce mercibus


Derivats

modifica