merci

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɛr.si/
• Etimologia: Del francès merci, o bé apòcope de mercès, segle XX.

Interjecció

merci

1. (col·loquial, central) forma alternativa de mercès ‎(«gràcies»)

   «–Merci. Afers de negocis… –ens digué Veronique amb un to poc convincent.» (Àlan Greus, L'art de Raimon, pàg. 39, 1998, ISBN 9788489663251)

Variants

• mersi

Miscel·lània

• Síl·labes: mer·ci (2)
• Anagrames: creim, cremi, cremí

Vegeu també

• Obres de referència: Optimot, ésAdir

Francès

• Pronúncia: /mɛʁˈsi/
• Etimologia: Del francès antic mercit, del llatí mercēdem, acusatiu de mercēs.

Interjecció

merci !

1. gràcies, mercès

Compostos i expressions

• merci beaucoup: moltes gràcies

Descendents

• merci

Nom

merci f. ‎(incomptable)

1. mercè

Nom

merci m. ‎(plural mercis)

1. gràcies, mercès

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre merci

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɛr.kiː/

Nom

mercī

1. datiu singular de merx