Iunius

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈjuː.nɪ.ʊs/
• Etimologia: De Iūno ‎(«deessa Juno»).

Adjectiu

Iūnius m., Iūnia f., Iūnium n.

1. de la família Iunius
2. de juny

Notes

• En llatí, els noms dels mesos s’usen com a adjectius. En llatí clàssic, l’adjectiu determina el substantiu que indica un dia del mes. En llatí medieval, l’adjectiu determina el numeral del dia del mes.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	Iūnius	Iūnia	Iūnium		Iūniī	Iūniae	Iūnia
Vocatiu	Iūnie	Iūnia	Iūnium		Iūniī	Iūniae	Iūnia
Acusatiu	Iūnium	Iūniam	Iūnium		Iūniōs	Iūniās	Iūnia
Genitiu	Iūniī	Iūniae	Iūniī		Iūniōrum	Iūniārum	Iūniōrum
Datiu	Iūniō	Iūniae	Iūniō		Iūniīs
Ablatiu	Iūniō	Iūniā	Iūniō		Iūniīs

Variants

• Jūnius

Relacionats

Mesos de l’any	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12
	Ianuarius	Februarius	Martius	Aprilis	Maius	Iunius	Iulius	Augustus	September	October	November	December

Descendents

Alemany: Juni Anglès: June Àrab: يونيو ‎(yūniyō) Aragonès: chunio Asturià: xunu Castellà: junio Català: juny Cors: ghjugnu Esperanto: junio Francès: juin Gallec: xuño

Grec: Ιούνιος ‎(Iúnios) Ido: junio Interlingua: junio Italià: giugno Napolità: giùgno Occità: junh Portuguès: junho Romanès: iunie Rus: июнь ‎(iun) Sicilià: giugnu

Nom propi

Iūnius m. ‎(genitiu Iūniī)

2a declinació -us, -ī
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Iūnius	-
Vocatiu	Iūnī	-
Acusatiu	Iūnium	-
Genitiu	Iūniī Iūnī	-
Datiu	Iūniō	-
Ablatiu	Iūniō	-

1. Cognom