Londres

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɫon.dɾəs/^ⓘ, occidental /ˈɫon.dɾes/
• Etimologia: Del francès Londres, en darrera instància del llatí Londinium amb una evolució incerta. Podria ser per influència de l’anglès antic Lunden, *Lundn, *Lundr.

Nom propi

Londres m.

1. Capital de la Gran Bretanya.

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: Londen ^(af)
• Alemany: London ^(de)
• Anglès: London ^(en)
• Castellà: Londres ^(es)
• Danès: London ^(da)
• Francès: Londres ^(fr) f. m.
• Gallec: Londres ^(gl)
• Hebreu: לוֹנְדּוֹן ^(he) f.
• Islandès: London ^(is) f.
• Italià: Londra ^(it)
• Neerlandès: Londen ^(nl)
• Occità: Londres ^(oc)
• Portuguès: Londres ^(pt)
• Suec: London ^(sv) n.
• Vietnamita: Luân Đôn ^(vi)

Miscel·lània

• Síl·labes: Lon·dres (2)
• Heterograma de 7 lletres (delnors)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈlon.dɾes/, meridional \ˈloŋ.dɾeh\

Americà: alt /ˈlon.d͡z(e)s/, baix \ˈloŋ.dɾeh\, austral /ˈlon.dɾes/

• Rimes: -ondɾes

Nom propi

Londres

1. Capital de la Gran Bretanya, Londres.

Miscel·lània

• Síl·labes: Lon·dres (2)
• Heterograma de 7 lletres (delnors)

Francès

Nom propi

Londres

1. Capital de la Gran Bretanya, Londres.

Portuguès

Nom propi

Londres

1. Capital de la Gran Bretanya, Londres.