Potser volíeu: martina

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /mərˈti.nə/, occidental /maɾˈti.na/
  • Rimes: -ina
  • Etimologia: Del llatí Martīna, femení de Martīnus, de Mārs el déu de la guerra segons la mitologia romana.

Nom propi

modifica

Martina f.

  1. Prenom femení

Relacionats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Anglès

modifica
  • Pronúncia: /mɑɹˈtinə/

Nom propi

modifica

Martina

  1. Prenom femení, equivalent al català Martina.

Nom propi

modifica

Martina anim.

  1. Prenom femení, equivalent al català Martina.

Declinació

modifica


Variants

modifica