Potser volíeu: mars


Català
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈmars/
  • Rimes: -aɾs
  • Etimologia: Del llatí Mārs en nominatiu, doblet del cultisme Mart via acusatiu, segle XIV.
  • Etimologia: De mars, forma antiga i arcaica de març pel mes de naixença, segle XVI.

Nom propi modifica

Mars

  1. (arcaisme) forma alternativa de Mart

Nom propi modifica

Mars

  1. Cognom

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica


Llatí
modifica

  • Etimologia: Del llatí arcaic (anterior al 75 aC) Māvors. En el llenguatge osc correspon a Mamers, també conegut coma a Marmor, Marmar i Maris, potser d'origen etrusc.

Nom propi modifica

Mārs m. ‎(genitiu Mārtis)

  1. Mart (déu de la religió romana)
  2. Mart (planeta)

Declinació modifica

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu Mārs -
Vocatiu Mārs -
Acusatiu Mārtem -
Genitiu Mārtis -
Datiu Mārtī -
Ablatiu Mārte -


Derivats modifica

Vegeu també modifica