Potser volíeu: marti, Marti


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /məɾˈti/, occidental /maɾˈti/
  • Rimes: -i
  • Etimologia: Del llatí Martinus, derivat de Mārs ‎(«Mart, déu romà»).

Nom propiModifica

Martí

  1. Prenom masculí, especialment de sant Martí de Tours (11 de novembre), també sant Martí de Porres (3 de novembre), Martí de Braga o de Dumio (20 de març).
  2. Cognom d’origen patronímic

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica