Olot

Català

Escut d’Olot amb una ala

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈɫɔt/ⓘ
	balear /oˈɫɔt/, /uˈɫɔt/
Occidental:	/oˈɫɔt/
Informal:	local /əwˈɫɔt/

• Rimes: -ɔt
• Etimologia: D’origen preromà desconegut, possiblement iberobasc relacionat amb Oló, Olost, Oluges i Olvan. Compareu amb el basc modern ohol ‎(«post, tauló») d’un protobasc *olo ‎(«cabana, farga, construcció rústica amb posts»), i l’antropònim ibèric olor ‎(). Documentat Olotis al segle IX, Oloto i Olot al X, Aulot al XVII. Per etimologia popular, de ala per la pronúncia tradicional local, també de olla per la plana plujosa envoltada de muntanyes.

Nom propi

Olot m.

1. Municipi i capital de la comarca de la Garrotxa.

Relacionats

• (gentilicis) olotí

Miscel·lània

• Síl·labes: O·lot (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat