Català

modifica
  • Pronúncia(i): (nom)
Oriental:  central /uˈɫo/
balear /oˈɫo/, /uˈɫo/
Occidental:  nord-occidental /oˈɫo/, valencià /oˈɫoɾ/
  • Pronúncia(i): (verb) balear /oˈɫoɾ/, /uˈɫor/
  • Etimologia: Del llatí odore, segle XIV.

olor f. ‎(plural olors)

  1. Sensació percebuda pel nas a partir de partícules de diversos materials que hi ha en suspensió a l'aire.
  2. (figurat) Ser motiu de sospites.
    Això fa olor de complot.

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

olor

  1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de olorar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: o·lor (2)
  • Anagrama: orlo

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /oˈloɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí olor.

olor m. ‎(plural olores)

  1. olor

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: o·lor (2)

Ibèric

modifica
  • Pronúncia(i): /oloɾ/

Nom propi

modifica

olor ‎(    )

  1. Formant d’antropònims bimembres

Variants

modifica

Derivats

modifica