miros

Català

Verb

miros

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb mirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ros (2)
• Anagrames: moris, morís

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmiː.roːs/

Adjectiu

mīrōs

1. acusatiu masculí plural de mīrus