aïnares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.iˈna.ɾəs/, occidental /a.iˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

aïnares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de aïnar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb aïnar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ï·na·res (4)
• Anagrames: anaries, anisaré, arianes