abancalés

Potser volíeu: abancales

Català

Verb

abancalés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb abancalar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb abancalar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ban·ca·lés (4)
• Anagrames: abalances, abalancés, ablanesca, alabances