Potser volíeu: abominé

Català

modifica
  • Pronúncia(i): occidental /a.βoˈmi.ne/
  • Rimes: -ine

abomine

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abominar.
    Forma valenciana: [jo] abomino, abomine, abomín o abomini.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abominar.
    [Que jo] abomini o abomine.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abominar.
    [Que ell/ella/vostè] abomini o abomine.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb abominar.
    Abomini o abomine [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·bo·mi·ne (4)
  • Heterograma de 7 lletres (abeimno)
  • Anagrama: aboníem