abrandat

Català

abrandat m. ‎(femení abrandada, plural masculí abrandats, plural femení abrandades)

Que s’expressa amb passió, sentiment.
«El parlament de l'abrandat orador, llarguíssim i ple de cites històriques, s’ha convertit de fet en el vertader discurs presidencial.» (Josep Maria Poblet, Catalunya, 1833-1914, 1969.)
Que es mostra molt intens, apassionat.
«L’escriptor veu en Rusiñol el prototipus d’artista jove i abrandat per a qui l’art ho és tot.» (Vinyet Panyella, Santiago Rusiñol: paisatges i amistats, 2007, Diputació de Tarragona Museu d'Art Modern.)

abrandat