abrinares

Català

Verb

abrinares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de abrinar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb abrinar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bri·na·res (4)
• Anagrames: abrasiren, abrinar-se, esbrinara, esbrinarà