esbrinara

Potser volíeu: esbrinarà

Català

Verb

esbrinara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbrinar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbrinar.

Variants

• [1] esbrinés, esbrinàs
• [2] esbrinés, esbrinàs

Miscel·lània

• Anagrames: abrasiren, abrinar-se, abrinares